CD, Música Global, 2006

Ja com a l del grup Zitz , a la segona meitat dels anys noranta, de la factoria del grup van destacar qui les va sentir les can d cantautor giron Despr d primer disc en solitari, Canimas i rebentes (DiscMedi, 2004), Eduard Canimas recompon en aquest segon disc el seu imaginari, amb un vestit de m i for rockera. Amb lletres farcides d i jocs ling aix com unes m que s embolcalls bells i que han crescut amb tota mena de colorets sota els darrers tra de la producci de Xavi Lloses , l ha resultat una confecci exquisida de la qual s de poder gaudir a qualsevol passarelála. La trama comen amb un missatge estripat de benvinguda (ÒEl circÓ); es va fent un vestit a mida a ÒJe ne pas sortir de moiÓ; s fa un trau a ÒDe cop el tempsÓ, que allibera qui l ( ha hi ha hi ha / hi ha m espai una perla lluu, amb Ò de la guardaÓ (que recupera de la maqueta); mentre que a ÒI ara a l hi regalima per tots els racons De vegades el cos es redueix, a ÒTriglic d l s al costat de les tecles del piano de Lloses en un viatge pel m subterrani, a ÒL4Ó; per sota de la can ÒL retornÓ s recita un text de Nietzsche, mentre que partint del poemari I si ens enfonsem , d Tarr Canimas clama ÒEl desig d m i reneix amb ironia a ÒNoh iha crisiÓ. Una veu descarada que ha de sortir del cau del llop.