L’exlíder de Zitzània ha aconseguit el guardó gràcies a un segon disc en solitari, Noh iha crisi (Música Global, 2006). En aquest darrer treball s’hi barregen aires tragicòmics i melangiosos. Un disc que titula cançons de manera tan original com “Sosa Càustica” o reflexiona sobre el material del que estem fets, els “Triglicèrids”. “A la gent li interessen les coses fàcils més que no pas les que els fan trencar-se l’olla”, explica l’Eduard Canimas a Enderrock. I les seves lletres toquen temes profunds.
No obstant això, afegeix: “Em sento molt valorat, fins i tot per altres músics, però molt poc conegut, en el sentit de ser poc mediàtic”. I sentencia: “Els promotors, i els que s’haurien d’ariscar de la indústria discogràfica, no ho fan”.